És cert que cada malaltia té el seu propi CURS, però cada cas, depèn fonamentalment, de COM afecta a la PERSONA i a la seva Família.
En la interacció del que passa a una persona malalta, sempre hi ha el joc de tres actors: el malalt, la família i els serveis on acudeix.
A vegades acudir a un psicoterapeuta és clau per a poder entendre i acceptar les AFECTACIONS de la malaltia.
Trobem factors molt importants i determinants en la malaltia: COM COMENÇA la malaltia -poc a poc o de cop-, el CURS de la malaltia, el PRONÒSTIC a llarg plaç…
Però també la HISTÒRIA que ha tingut l persona i la família davant les malalties i el SISTEMA DE VALORS que tenen.
En les sessions terapèutiques serà molt important treballar:
- La RESPOSTA del malalt davant la malaltia
- Com ho REP el cuidador/a i la família
- Les REPERCUSSIONS de la malaltia, a nivell emocional i cognitiu, en funció de l’evolució d’aquesta.
A més una malaltia per se, és una situació de DESCONTROL, “el cos t’està traint” donat que tu no vols tenir-ho. Per això diem que Implica a més, un DOL O UNA PÈRDUA: de funcions, de la vida, de somnis, d’hàbits…
En la malaltia es torna encara més important l’AQUÍ i l’ARA, doncs tot anirà en funció del dia a dia, per les recaigudes, de les crisis…el temps que passa, de l’evolució del que vindrà.
Per això en el PROCÈS podem tenir TRAJECTÒRIES:
- CRÒNIQUES, on l’estrès es manté moderat o alt on es conviu de forma constant i s’intenta fer la vida; llavors la clau és buscar aquesta nova manera.
- AGUDES, si el procés és agut, la crisis comença ràpidament i es viu dins un estrès que no podem treure, quan excedeix la nostra capacitat de resposta necessitem ajuda.
- A més, en la sortida d’una situació de CRISIS es pot donar una nova situació CRÒNICA que també potser estressant per que ha fet canviar alguna cosa nostra, per exemple disminuint les nostres habilitats.
Diríem a més que la SOCIETAT afecta al sistema de creences del malalt i la família, hi ha determinades percepcions sobre la malaltia, donat que no és el mateix tenir Càncer de Colon, Alzheimer, Fibriomialgia o una Discapacitat Física. Influeix la forma en com ho tracta la família i la vergonya del malalt mateix. -Aquest seria el cas del tracte que es dona a la Pacient amb Fibriomialgia com si estigués exagerant-.
Així mateix, l’estil de família o com ens relacionem també afectarà, per exemple, en el cas de les famílies sobre implicades poder volent resoldre els seus problemes entre ells, potser sobreprotegeixen al malalt i aquest és torna menys autònom.
El psicòleg pot OFERIR una visió D’AJUDA I COMPLEXA i tindrà en compte:
- El començament sobtat o insidiós de la malaltia: determinarà el PERÍODE D’ADAPTACIÓ: “com comença” pot suposar que no hi hagi gaire temps per entendre-ho.
- El curs determinarà les tasques o habilitats que es desenvolupen segons fases, en el cas de les malalties progressives, aquesta adaptació difícil per a la família i pel malalt –davant una situació constant de canvi-. En les malalties intermitents hi haurà períodes de descans per tots, però serà cabdal saber manejar la crisis per que no se’n vagi “tot en orris” i no es dreni ràpidament l’energia.
- El grau d’ INCAPACITAT que suposi la malaltia: infertilitat,dificultats de mobilitat…
- Saber manejar resultats, on hi ha graus d’INCERTESA. Poder canviar de la projecció del futur a la de viure al present.
- HISTÒRIA de traumes i malalties prèvies dins la família
És cabdal que la PERSONA QUE TÉ UNA MALALTIA realitzi un dol contemplant 2 aspectes:
- Les prioritats vitals: donat que es Renuncia a allò que es volia ser, s’ha de buscar de noves prioritats.
- Els canvis en les petites coses, els hàbits: la quotidianitat,cal reemplaçar, buscar i re definir altres hàbits.
Doncs la persona que té una malaltia, en el seu procés també realitza canvis d’identitat.
L’objectiu terapèutic en aquests casos és el “com tornar a ser”: és necessari, tant en la cronicitat com en la crisis, el BENESTAR de la persona i la família recau en poder sentir que “la vida no se li envà – el sentit de la vida, no és en va-”.
