“No obríem la boca per fer entendre als nostres pares que aquelles grans paraules seves no servien per res. Teníem guardades altres paraules. No obríem la boca, plens de confiança en les nostres noves paraules”…
“Entrem a l’adolescència quan les paraules que s’intercanvien els adults entre ells ens resulten inintel·ligibles; inintel·ligibles però sense importància per a nosaltres, per que ens és indiferent que a la nostra casa reini o no la pau. Ara podem seguir la trama de baralles domèstiques, preveure el seu curs i duració… La casa no es per a nosaltres el que era abans, ja no és el punt des del qual mirem la resta del univers, sinó que és un lloc on mengem i dormim per casualitat”…
“Tot el que ens importa ja no succeeix entre les parets de casa nostra, sinó afora al carrer i al Institut; sentim que no podrem ser feliços si a l’escola els altres joves ens han despreciat una mica. Faríem qualsevol cosa per tal de salvar-nos d’aquest despreci, farem qualsevol cosa. “
…”Confusament sentim que si ens desprecien és sobretot per culpa de la nostra timidesa…i pensem que hem de passar-nos la resta de la nostra vida alliberant-nos de la timidesa, aprenent a moure’ns amb la mateixa intrepidesa i despreocupació que quan estem sols. Ens sembla que la nostra timidesa és el major obstacle per aconseguir la simpatia i el consens universal. I tenim gana i set d’aquest consens”…
”A casa, a aquells adults que durant tants anys havia pesat el seu absurd misteri, els castiguem ara amb un profund despreci, amb mutisme i la impenetrabilitat del nostre rostre. Més tard sols a la nostra habitació, es dissoldrà de cop el nostre somriure sobervi i ens posarem a plorar, fantasiejant sobre la nostra soledat i la incomprensió dels altres cap a nosaltres, i sentirem un estrany plaer al derramar llàgrimes ardents, al sufocar els sanglots al coixí. Arriba llavors la nostra mare, que es commou al veure les nostres llàgrimes, ens convida a anar a prendre un gelat o al cinema”.
…”Al nostre voltant es mou una multitud de gent que ens sembla tranquil·la i lleugera, mentre nosaltres ens sentim el més tètric, maldestres i detestable que existeix sobre la terra.
