Segons el principi el Principi d’incertesa de Heisenberg: “No existeix una realitat veritable sinó que hi ha moltes realitats diferents en funció del punt de vista”.
La nostra manera de veure el món ÉS el nostre Punt de Vista: així el meu cunyat que té daltonisme no pot imaginar una tardor de la mateixa manera que nosaltres, però tampoc la veurem igual ni tu ni jo, i això és el que ho fa sensiblement meravellós i únics.
La nostra EINA habitual per entendre el món, el llenguatge, podem dir que l’utilitzem i ens utilitza – hi ha conceptes que només existeixen en certes llengües- i els nostres codis, el que diem, el que no i com ho diem, comuniquen tal com veiem la realitat i són el que tenim per Representar-la.
A més com a Psicòloga afegeixo que sobretot AFECTA tal com tenyim, identifiquem i interpretem les nostres emocions i sentiments:
El dia que estem de bon humor, s’atribueixen les coses més positives que el dia que tenim malhumor (Forgas 1985).
Watzlawick (1976)classifica la realitat en 2 categories:
–1er ORDRE : Les Purament Físiques i dels Objectes.
– 2on ORDRE: Les relacionades amb el Significat i el Valor que l’individu atribueix.
Els PROBLEMES QUOTIDIANS, es relacionen amb realitats de 2on ordre:
Per exemple: si no ens sentim reconeguts en una feina, rebrem com una ofensa les tasques que rebem.
Això produirà un AFECTE en la forma d’interactuar amb el jefe: tant si discutim obertament -qüestionant que ens posa massa feina i no ens ho valora-, com si reaccionem d’una forma més passiva -no dient res però sentint-nos malament- el cap podria notar-ho i reaccionar-hi.
Resultant una INTERACCIÓ afectada i tornant-se així més tensa i rígida, encara que no hi posem noms.
Per tal que la situació canvi, caldrà donar un valor i significat diferent a allò que ens està passant -potser és que el cap delega en nosaltres per confiança i no ha vist que anàvem desbordats- i canviar la pauta de conducta.
Mentrestant es seguirà atrapat en un “sistema perceptiu-reactiu” del problema que el farà sentir enfadat amb els companys de feina si no es posicionen i reproduint cada cop més la situació amb el cap, que no entendrà per que estem tant antipàtics.
Imagineu si aquest A/EFECTE passa amb la parella de qui esperem molt més i on les emocions ens atrapen!
Un incís més: aquestes modalitats de percepció que podem estar repetint “ad infinitum” poden tenir a veure en 3 relacions: de cada un amb un mateix, amb els altres i amb el món.
En teràpia estratègica no cal aconseguir una visió de la “realitat vertadera” que no existeix, sinó tenir la capacitat de gestionar la realitat que ens rodeja, oferint canvis sense patir de més ni quedar-nos enganxats.
SI voleu saber més em podreu trobar a
http://www.mercesamso.com/ i a http://merakia.cat/
