Quantes famílies d’estil diferent coneixeu?
Cada casa és un món, no existeix un estil com a tal, però si podem arribar a trobar unes quantes tendències.
Però potser quelcom a tenir en compte donat que tenen una relació directe sobre com ensenyem que és el món als nostres fill@s:
- Família hiperprotectora on l’objectiu és que els fill no pateixin.Per això alhora de posar límits al fill/a, el castiguen però no sovint no ho saben mantenir, per que els sap greu. El fet que retirin l’avís ràpidament, fa que cada cop l’infant s’esforci menys en portar-se be. Els progenitors volen que el fill els hi expliqui tot. Cada vegada el fill/a es tanca més per que tot hi tenir molts privilegis a casa, vol resoldre les coses per si sol i a casa sent que no confien amb ell cada cop que li resolen.
- Família democràtico-permissiva: tot és diàleg i tot es negocia.Tothom té els mateixos drets/no hi ha jerarquies. Les normes es van revisant, però es tendeix a parlar poc dels problemes realment greus. Els fill@s aprenen a dir que sí segons convé ja que les normes s’estiren cap una banda o l’altra, de manera que el que guanya és el que més insisteix. Hi ha pocs conflictes i a vegades les normes no són clares.
- Família sacrificada: les persones es sacrifiquen com una manera d’obtenir atenció.En realitat es queixen per aconseguir que l’altre no faci o faci el que ells volen. Sigui, la mare, el pare o el fill/a qui es sacrifica pels altres -de forma oculta- té el domini de la situació, els nen@s han de fer cas al xantatge i sinó són desagraïts de l’esforç que fan per ells.
- Família intermitent: canvien de mètode educatiu constantment, a vegades hi ha normes molt dures, a vegades límits molt flexibles. El dubte s’acaba instaurant, i això crea intranquil·litat. Davant la inseguretat, les persones ens tornem més dependents dels altres i això fa que els fill@s no sàpiguen com comportar-se. Castells de sorra que es construeixen i es desfan constantment. Qualsevol petita frustració posa en dubte tot el decidit.
- Família delegant:Per exemple, quan els avis encara tenen un paper molt fort per la família que acaba de tenir infants, fins al punt que això s’instaura en el temps, potser que el pare o la mare treballin molt o no hi hagi prou temps per estar amb els fills… Al final els progenitors intenten tenir més vincle sobre el fill/a i això genera conflicte o competitivitat –amagada- entre ells i/o la família extensa, buscant ser el predilecte del infant. A vegades s’intenta compensar amb regals, els infants acaben aprenent que “sempre hi ha algú que els traurà les castanyes del foc”.
- Família autoritària: el sentit del deure i la responsabilitat i són molt presents. Per sobre de tot, valors i poca diversió.Els infants no tenen ni veu ni vot. Són famílies molt crítiques amb la forma de fer dels altres. Els infants estan molt controlats –a vegades infantilitzats- i molt atents al que desitgen d’ells els seus progenitors, per no fer res que els pugui enfadar.
Podeu reconèixer l’estil de la vostra família d’orígen?
Cada família veu d’una d’aquestes formes, cada un d’aquests estils tenen aspectes positius i negatius.
A vegades en el moment de la CRIANÇA, del nostre primer fill/a és quan ens trobem amb el company revisant antigues creences i buscant crear un estil educatiu compatible entre els 2 i a vegades més diferent o més similiar del que ens pensàvem de l’estil dels nostres progenitors.
Si creus que això ja està interferint en la bona convivència i en la resolució dels conflictes amb la teva parella, no dubtis en demanar assessorament.
Muy interesante!