QUÉ EM MOU ALHORA DE FER TERÀPIA?
FLEXIBILITAT/COMPLEXITAT
“De quantes maneres diferents ets capaç d’expressar o visualitzar un matís?”
Fa anys un profe ens va explicar quines eren les claus per a ser un bon psicòleg. S’havia dedicat a investigar-ho a fons i això li donava “certa credibilitat”.
Ens va dir que ens havíem d’inundar de vivències, no havíem de deixar passar l’oportunitat d’anar al teatre, al cinema, llegir, com més històries coneguéssim, com més obríssim les portes dels nostres cors a diferents formes d’entendre la vida i persones, més capaços seríem de gestionar la complexitat que suposa cada individu únic, entendre el seu patiment i més punts de vista podríem aportar.
Jo com a bona “novata”, ho segueixo creient. I cada persona nova que atenc, intento entendre-la de forma única, amb tot el llegat de les persones que he tingut la fortuna de poder conèixer.
LA FRAGILITAT I LA RESPONSABILITAT
Des de ben aviat em va tocar aguantar molt pes, sent una psicoterapeuta jove, treballant amb casos de dolor, violència familiar i domèstica greu. La confiança que van dipositar en mi em va fer sentir molt responsable i és per això que m’he acompanyat sempre d’estudis i de professionals amb més experiència que jo per ajudar-me en aquest procés.
És per això que compto amb 4 anys de màsters i 3 anys més de postgraus, 2 d’investigació i totes les hores de supervisió – que sumarien 2/3 anys més segur- amb tutors experimentats o els diferents cursets del que he anat aprenent. Ap i la carrera de psicologia!
SOM SERS EN RELACIÓ
El patiment de l’ésser humà sempre es troba en relació amb els altres i amb el seu entorn, sovint en les relacions més directes
com la família, la feina, els companys…
Treballar amb situacions humanes de crisis i conflictes m’ha fet valorar com a molt important la forma de relacionar-nos i la interacció entre les persones. Les relacions són circulars i es retre alimenten, qualsevol petit canvi afecta profundament a com ens entenem entre nosaltres, al nostre mapa. M’agrada creure que promoure relacions segures i patrons sans suposa vetllar per un món lliure de violència i de patiment.
ESTRATÈGIA
No sempre l’energia que destinem a resoldre un conflicte farà que es solucioni, de 
fet, sovint és aquesta forma en que l’estem resolent el que fa que paradoxalment, s’agreugi. El psicoterapeuta ha de saber quina tecla s’ha de tocar en cada moment, arribar a enfocar el problema des d’un altre marc, possibilitant una experiència totalment nova. Aquest és l’art de fer teràpia, escoltar els temps de la persona o famílies per poder recollir les seves necessitats i transforma-les en realitat.
ACTIUS I HUMILS
Com a psicòloga, per expert que siguis, no pots ajudar si et posiciones per sobre del be i del mal, no pots dir a l’altre el que ha de fer i prou. Cada individu és expert en el seu patiment i en el que l’ha portat allà. Cal entendre el món de la persona que tenim davant i no fer judicis, estereotips ni idees preconcebudes. Qui millor que el mateix pacient per conèixer i ser actiu en els canvis que vol realitzar? Per això per a mi els clients -per sobre de tot- més que pacients que esperen ser atesos, són usuari/es que utilitzen un servei especialitzat d’una psicoterapeuta.
EL VINCLE
En la etapa més jove treballant de psicòloga a la casa d’acollida per a dones i fills/es vaig poder veure com des de la
quotidianitat més senzilla, des del vincle es podien reparar aspectes com la confiança perduda, l’esperança i les ganes de tornar a obrir-se al món a pesar de les males experiències. Desprès d’haver pres mal, l’únic capaç d’arreglar-ho som nosaltres mateixos amb les persones del nostre voltant. Per això també crec que per tornar a arrencar, confiar en el canvi i en el món, té molt sentit buscar un psicoterapeuta que t’acompanyi en el procés.
LA CLAU DE PAS -APRENDRE I ENSENYAR-
Us volia presentar la meva acompanyant en aquest blog. He pogut ser durant un temps la seva tutora de pràctiques, actualment vetllo per ajudar a gent que com jo gaudeix d’aquesta professió. Recordo més que mai a la meva primera tutora, que casi sense saber-ho em va obrir el món, amb la seva motivació per conèixer a través de la investigació, trobar les coincidències, les fórmules i promoure el canvi. Cal aprendre acompanyats i ser apassionadament curiosos!
EMPATIA
La motivació doncs, sempre és conèixer a l’altre des del seu propi marc de referència, intentar posar-se a les seves sabates, per conèixer el que diu i el que no diu i donar la confiança suficient per que pugui realment connectar amb el que està sentint, sense que tingui por de les seves emocions més terribles. Descobrir allò que no funciona, allò que es vol canviar i amb l’acompanyament terapèutic transformar el relat i promoure el canvi.
APODERAMENT
En psicoteràpia, un cop desbloquejat el problema, re-narrar la nostra història de vida pot suposar una direccionalitat i un descobriment cap a aspectes desconeguts de nosaltres mateixos. Apoderar-se acaba sent un eix transversal, no podem canviar totes les nostres circumstàncies, però si com ens hi posicionem i el sentit que li puguem donar a la nostra pròpia manera d’entendre la vida.
CRISI VITALS
Al llarg dels anys d’atenció he pogut apreciar que és sa i natural que entrem en crisis. Les crisis són moments de canvis, són moments de “flor de pell” i on estem més en contacte amb allò que ens mou i ens afecta. Els canvis d’estadi naturals ens les famílies i en l’ésser humà, sigui l’adolescència, la menopausa, la crisis del fills, el niu buit que queda quan els fills marxen de casa…. són moments d’impàs i dolor que generen moviments i on caldrà un reajustament individual i familiar. Si en aquest moment ens sentim atrapats o no trobem el nostre lloc són moments idonis per a “fer-se una revisió” i “ITV terapèutic”.
HUMOR
La vida és un joc meravellós, moltes vegades ens posa a prova amb moments divertits i d’altres ens acompanya amb moments molt amargs, cal saber riure’s d’un mateix, perdre la por a fer el ridícul i aprendre a gaudir del moment present. Una recepta única que cal recordar en els moments baixos. No sabeu l’alegria i quantitats de moments de superació que es donen a teràpia des d’aquesta complicitat.
AGRAÏMENT/ CONFIANÇA
A la meva inestimable psicòloga, supervisora i mare terapèutica, la qual ha sabut mantenir la distància i confiança adequada per no deixar-me anar però esperonant-me que aprengués sempre per a mi mateixa.
I a la meva família i amistats que saben que estimo.
A totes les persones amb qui he compartit, ajuda’t i que han dipositat un granet de sorra a la meva consulta.
I al equip del qual formo part en aquesta nova aventura que suposarà MERÀKIA!! Psicòlogues al poder!!
